Quan lamor i lesperança són més poderosos que lodi i la fúria. una gran història damor i guerra, de lluita i supervivència. una delícia narrativa. quan en yuri santacruz va assistir al nomenament com a canceller dadolf hitler, no es podia imaginar com canviaria la seva vida a berlín. hi havia arribat feia uns quants mesos, després dhaver fugit de sant petersburg, juntament amb part de la seva família, asfixiats per una revolució que els havia deixat sense res. a en yuri també el va privar de la seva mare i el seu germà petit, als quals les autoritats russes no van permetre sortir del país. ja a berlín, el seu sentit de la justícia limpulsarà a defensar un jove comunista agredit per les tropes dassalt de hitler. aquell dia, a més, coneixerà el seu gran amor, la claudia. la seva vida farà un gir inesperat, i la que fins aleshores havia estat la seva màxima prioritat, buscar la seva mare i el seu germà, serà substituïda per una altra de més urgent en aquells temps convulsos: continuar viu. «—no oblidis mai que lamor i lesperança són infinitament més poderosos que lodi i la fúria. la noia el va mirar amb els ulls plens de llàgrimes, la barbeta li va tremolar. en yuri li va dedicar un somriure, es va girar i sen va anar. al carrer lesperava una patrulla de soldats armats. es va aturar a la vorera. va respirar laire fresc i va alçar la vista al cel, on ja brillaven els primers raigs de sol. no es veia ni un núvol en el lluminós horitzó: un dia esplèndid de primavera, va pensar, la seva última albada».
